Santa Maria d'Avià

L'església s'alça en un lloc planer al peu de la carretera. És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant, units els dos cossos directament a través de l'arc d'obertura de l'absis. La nau és coberta amb volta de canó punt, reforçada amb dos arcs torals que arrenquen d'una imposta molt senzilla. L'absis és cobert per una volta d'un quart d'esfera. Quatre finestres donen llum a l'interior: dues a la façana de migdia, una a la de ponent i una al centre de l'absis; totes amb doble esqueixada i arc de mig punt, monolític a l'interior i adovellat a l'exterior. El portal d'accés és situat a un costat del mur de migjorn i està format per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. Els murs que tanquen la nau pels costats de llevant i ponent, depassen l'alçada de la teulada, amb una espadanya de doble arc situada sobre el de ponent. En aquest mur es va obrir una porta tardana amb llinda que va ser tapiada en la restauració feta per la Diputació de Barcelona entre els anys 1970 i 1973, alhora que es reobria la porta de migdia. L'obra és de carreus petits disposats en fileres horitzontals i lligats amb morter de calç bastant sorrenc. Davant la porta, un baluard de murs baixos tanquen una petita era on hi ha una pica de batejar de pedra que anteriorment es trobava a l'interior. Cal recordar que a l'era de la casa Santamaria hi ha tombes antropomòrfiques que formen part de l'antiga necròpolis de l'església i que ara es troba oculta.

El primer document en què s'esmenta Santa Maria és el de la consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, datat el 21 de novembre del 983, en el qual el comte Oliba de Cerdanya-Besalú i la seva muller Ermegarda feren algunes donacions entre les que s'hi troben l'església de Sta. Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: "Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias" (Pergamí n. 1110, AM). L'església per tant es trobava dins els límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà. El 1003 el comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d'Urgell les comunitats religioses es convertiren a la regla de sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents. És per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l'església, podria haver estat la seu d'un monestir femení que tindria cura del culte a la Mare de Déu. L'any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga. Actualment depèn de la parròquia de St. Martí amb caràcter de sufragània (BENET, 1993). Durant la Guerra civil (1936-1939) es va abandonar el culte i va ser convertida en magatzem fins que al 1970 el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona hi va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. De l'interior de l'església procedeix el frontal d'altar de Santa Maria atribuït al Mestre d'Avià, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i del qual se n'exposa una còpia a l'interior de l'església. La Mare de Déu d'Avià era venerada a aquesta església i també era coneguda com Nostra Senyora de la Llet, ja que a ella s'advocaven les mares embarassades perquè les ajudés en el part i els concedís tenir força llet pel fill (goigs de Santa Maria d'Avià).

> Font: Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Autora de la fitxa: Maria del Agua Cortés Elía.

Santa Maria d'Avià - 08610 Avià - Barcelona
Horari: