Consultar el programa.

En aquesta edició d'enguany entre altres novetats, s'ha convocat el 1r Premi d'investigació sobre el món rural, des d'aquí uns animem a participar-hi. S'HA AMPLIAT EL TERMINI PER PRESENTAR ELS TREBALLS FINS EL DIA 31/12/2009.

Clicar aquí per descarregar-vos les bases.

Cada segon diumenge de juliol una colla de segadors d’Avià (el Berguedà) celebra una festa que té per objectiu retre homenatge a la figura del pagès tot rememorant el quefer tradicional de les feines al camp.

La Festa del Segar i el Batre d’Avià se celebra a l’esplanada que hi ha a prop de Santa Maria d’Avià, una església romànica del segle XII situada a 1 km del nucli urbà. Organitzada per la Colla de Segadors, en col·laboració amb l’Ateneu i l’Ajuntament d’Avià, la festa se celebra amb un programa d’actes protagonitzat per les demostracions pràctiques de les feines de segar i batre, tal i com es feien antigament, amb animals i les eines que s'empraven per a realitzar les tasques al camp.

La festa va néixer l’any 1989 per iniciativa d’un pèrit agrícola neorural. Al principi, la festa durava tres dies (el primer es feia la sega, el segon el garbejat i el tercer el batre), però aquesta estructura tant allargada va fer que es deslluís l'assistència a molts dels actes, així que en l'actualitat només dura un dia.

Al matí, després de la missa, comencen les demostracions d'oficis tradicionals. Primer li toca al segar i després de l'esmorzar típic de pagès (mongeta, botifarra, cansalada, etc.) es continua amb el garbejat i la batuda. A la tarda la festa continua amb concert de música a l’aire lliure i ball rodó.

La festa compta amb la participació d’un grup vingut de Centelles que fan un paller a l’estil tradicional i amb diverses activitats complementàries, com la fira d'artesans, la trobada de puntaires i la degustació del pastís del segador.

La festa es celebra durant el període natural de realització de les tasques del segar i el batre, que va des de Sant Joan fins a finals de juliol. D’alguna manera, aquesta celebració ha substituït d’una forma renovada les antigues festes pageses que tenien lloc de forma espontània a les cases particulars una vegada s’havia acabat el procés del batre i que constituïen una veritable expressió de joia per haver finalitzat la collita.

festes.org

Comentari de la festa, amb vídeo de la sega i la batuda, penjats en el blog que trobareu en el següent link

• PÓRQUES. Parcel·la o llenca de terra que es distribuïa per sembrar a mà, normalment es feien de nou passes d'amplària per tal que el gra esbarriat pel sembrador arribés a una i altra banda.
• CUSSOLS. Rengs de muntets de terra que separaven les pórques.
• RASCLES. Eina que es passava després de sembrar, per tal d'esterrossar, afinar la terra i colgar el gra.
• POSTEJADOR. Eina que s'enganxava a les mules i que amb diferents passades sota el pes dels sembradors que menaven els animals, acabava d'afinar i atapeir la terra.
• FER VORES I PUNTES. Feina que consistia en pelar amb el desbrossador i les aixades les ribes.
• BLAT MARCENC. Tipus de blat que es pot sembrar pel març, bast i de baixa qualitat, sense aresta o xeixa tosella, que no té la necessitat d'estar tant de temps a la terra com el blat.
• BIRBAR. Feina que realitzaven generalment les dones a les tardes, en desaparèixer l'aiguadera del matí i que consistia en arrencar les males herbes dels sembrats.
• PEDRA D'ESMOLAR. Pedra que es feia passar per la dalla i que es duia en un pot amb aigua penjat a la cintura.
• PICAR. Feina força delicada i de precisió que consistia en aprimar i fer sortir el tall de l'eina picant-la amb un martell especial damunt una encluseta de ferro clavada a terra.
• REM. Renglera d'espigues tallades que deixava al seu pas el dallador.
• TRES QUARTANS. Mesura emprada per omplir el sac, equivalent a uns catorze quilos.
• QUARTERA. Quatre mesures de tres quartans equivalent a uns cinquanta-cinc quilos.

L'octubre al peu, prepara l'arreu.
Si a darreres d'octubre sembres ton blat, el segaràs més aviat.
Quan l'octubre és arribat, sembra el sègol, l'ordi i el blat.
Pagès lluner, no omple el graner.
Quan minva la lluna, no sembris cosa ninguna.
Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.
Per Sant Joan el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner.
Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.
Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l'hi tens, no t'anirà pas bé.
Pel juliol, balla que balla, l'eugassada sobre la palla.
(Extret de "LA FULLA" núm. 58 juliol 1992)

Es tracta d'una manera d'establir contacte
entre els diferents organitzadors i participants en les festes,
de mantenir una tradició històrica, de facilitar el coneixement
i de documentar una activitat que es perd.