Història
Conceptes generals: Dret – Justícia - Llei
Dret: Des del mateix moment en què l'home es constitueix en comunitat, de l'estructura social d'aquesta comunitat se'n desprèn la necessitat d'ordre. Aquest ordre, vàlid tant per a l'home com per a la societat, ha de garantir la convivència pacífica.
Així doncs, podem definir el dret com el conjunt de normes de conducta o regles de convivència social que s'han de complir, si és necessari, fins i tot de manera coercitiva. Aquest és el concepte de dret objectiu.
Per altra banda, el dret es manifesta també com un sentiment, com la facultat personal que permet a l'home discernir entre el que és just i el que és injust .Aquest és el concepte de dret subjectiu.
L'existència de dos drets diferenciats, el subjectiu i l'objectiu, possibilita que, en determinats casos, pugui existir contradicció. Per evitar conflictes sobre quin tipus de dret cal aplicar, els estats moderns han desenvolupat diverses declaracions de drets humans, inalienables, que cal garantir. A l'Estat espanyol, aquesta declaració està continguda en la Constitució espanyola .
Justícia: Els romans ens han llegat un terme que ells utilitzaven per a designar el dret: ius, del qual s'ha derivat després la paraula justícia . En referir-nos a la justícia, hem de recórrer a la definició clàssica :
"Justícia és la voluntat de reconèixer i donar a cadascú el que sigui seu "
(Justinià : Institucions, I, Títol I).
Aquest "el que sigui seu" cal entendre'l, en primera instància, com el conjunt de drets i llibertats reconegudes socialment .
Llei: De quina manera podem establir el dret perquè aquest sigui públic? mitjançant la llei. Podem dir que la llei és l'expressió de la norma que regeix l'ordre. Aquesta definició és aplicable tant en l'àmbit de dret com en el de qualsevol ciència ( llei de la gravetat, llei de l'oferta i la demanda, etc.).
En el cas del dret, la llei és la manifestació pública de l'ordre social: un conjunt homogeni de preceptes, suficientment estable i promulgat per tal que tothom el pugui conèixer.
El Jutge o Jutgessa de Pau
La paraula jutge o jutgessa ens fa pensar en la justícia en el dret, i pau ... Pau vol dir tantes coses... convivència, respecte, compromís, tolerància, efecte, diàleg... Una cosa no pot donar-se sense l'altra.
Sovint cridem que volem pau i som els primers de tancar-nos en banda per tal de no afluixar en les nostres diferències, ens costa d'entendre que no sempre tenim tota la raó. Però sense justícia no pot haver-hi pau veritable entre els humans .
" FES QUE SIGUIN SEGURS ELS PONTS DEL DIÀLEG I MIRA DE COMPRENDRE I ESTIMAR LAS RAONS I LES PARLES DIVERSES DELS TEUS FILLS." ESPRIU.
El jutge de pau representa el primer grau de l'estructura judicial de l'Estat .La presència de la justícia de pau en l'organigrama actual de l'Administració de Justícia, suposa el manteniment d'una constant històrica en l'últim segle, respecte a l'atribució d'actuacions processals senzilles en l'ordre civil i penal, així com en matèria de Registre Civil, ( de moment,atès que ja s'ha aprovat la nova Llei de Registre Civil ).
És a partir de la Revolució Francesa-- i de la Constitució del 19 de març de 1912 a Espanya -, que és pot parlar d'una Administració de Justícia com a funció i organització d'un poder de l'Estat, el Judicial. Però encara hauran de passar molts anys per poder parlar d'una veritable separació de poders i simultàniament de la independència i d'inamovibilitat dels jutges .
Els jutges de pau sorgeixen per un reial decret de l'any 1855, malgrat que ja existien antecedents en altres països (els "JUGES DE PAIX"), així com el mateix Estat Espanyol en la figura dels conciliadors, que a cada poble era exercida per l'Alcalde .
De llavors ençà, han estat diverses les reformes judicials que han afectat de ple els jutjats de pau. Períodes de descrèdits de la justícia de pau, d'abandó de la justícia municipal. Es va intentar fer nombrosos intents de reforma, la majoria dels quals van quedar a mig camí.
La Llei de Bases de 1944, vigent durant més de quaranta anys, va plantejar la professionalització del personal, amb el propòsit d'allunyar la justícia municipal de tot caciquisme; però això presentava una gran dificultat de caire econòmic, per la qual cosa es va optar per una solució intermèdia en què els jutges de pau continuaven sent anomenats entre persones llegues - no professionals en dret .
L'actual LOPJ estableix que "en cada municipi on no existeixi jutjat de primera instància i instrucció, i amb jurisdicció en el terme corresponent, hi haurà un jutjat de pau. Podrà existir una sola oficina judicial per a varis jutjats" (art.99.2 LOPJ).
La normativa fonamental actual que regula les funcions, competències i altres qüestions relatives a la justícia de pau, així com l'estatut jurídic dels jutges de pau, es pot trobar a:
La Llei orgànica del poder judicial, capítol VI (arts. 99.2 a 103 LOPJ).
La Llei de demarcació i planta judicial ( arts. 49 a 52 LOPJ ).
La justícia de pau, en el període republicà de la Generalitat, el Parlament i el Govern la van dibuixar de manera molt més efectiva i d’acord amb les necessitats d’aquella societat, que llavors s’anomenava justícia municipal.
Avui la justícia de pau pràcticament té el mateix paper i les mateixes funcions que tenia al segle XIX, cosa que fa palesa la necessitat d’adequar-la a la realitat actual.
La Consellera Fernández Bozal ha recordat que la mateixa evolució de l’Estat, juntament amb els canvis socials produïts durant els darrers trenta anys, “suggereixen un canvi de concepte en determinats aspectes relatius al govern i a la gestió de la justícia”.
Aquest canvi haurà d’anar orientat a fer “més eficient i modern” el sistema judicial amb caràcter general, “apropant al ciutadà i al territori les eines necessàries que facin possible donar-los el millor servei".
Jutges de Pau d’Avià
Pel que fa a la història dels Jutges de Pau d' Avià, hi estem treballant, per tal de rescatar-los de l’oblit, (a partir de la promulgació de l'anomenada Llei de Justícia Municipal de l'any 1870. Es a partir d'aquesta Llei quan la figura pròpia del Jutge de Pau s'estableix dintre del ordenament jurídic estatal que fins aleshores havia estat regulat per la Real Ordenança de 12 de novembre de 1855), amb aquesta actuació volem retre un petit, però molt merescut homenatge, a totes aquestes persones que al llarg de més de 150 anys, han dedicat un temps de la seva vida a servir al seu poble, de manera altruista generosa i amb un bon gruix d'humanitat, tal com diu:
" EL ART. 3 DEL REAL DECRETO DE 1855, EL CARGO DE JUEZ DE PAZ O SUPLENTE ES HONORÍFICO, OBLIGATORIO POR 2 AÑOS Y GRATUITO"
I com a conseqüència d'aquest servei, avui formen part de l' història del nostra poble.
Quedarà documentat en aquesta pàgina web.
Fonts d’informació:
• Associació Catalana en pro de la Justícia . Un agraïment especial al Sr. Xavier Ten -president- Sra. Magda Bes -secretària general - Sr. Carles -secretari administratiu habilitat.
• Els jutges de pau -150 anys al servei de la Justícia .
• Manual de formació bàsica per a jutges de pau .
• Servei d'Informació Legislativa.
• Manifest assemblea 2011.
• Jutgessa de pau de Riudoms .
• Jutge de pau de Montbrió del Camp.
Persones que han treballat per fer possible que aquesta web sigui una realitat
Documentació: Montse Comellas
Il•lustració: Susanna Campillo
Aplicació web: Gemma Tarrés
Disseny d'impressió: Eduard Casagolda
Recerca i text: Montse Figuls
Amb el suport de l'Ajuntament.
Avià, 7 de setembre de 2011
Ultima modificació: 22/02/2012 - 08:38:56
